Amb l’arribada de l’estiu tot s’alenteix i torno a connectar més de prop amb el temps. Les presses s’abandonen i, al deixar-les anar, abraço la reflexió que ofereix el pas lent de les hores. Torno a construir castells a l’aire per afrontar l’agenda salvatge que m’espera després amb l’optimisme de sempre. Ara toca gaudir de la lectura, el cinema i els llargs sopars amb família i amics.